Autor gironí que des dels anys 1980 ha exposat a la mítica Galeria Dalmau de Barcelona (1979-2025) de manera recurrent (deu vegades individualment i també en mostres col·lectives). Té obra en moltes col·leccions internacionals. Ha treballat amb totes les tècniques (collage, aquarel·la, acríl·lic, vernissos...; ceràmica, ferro, fusta, guix...), i les ha creuat de maneres infinites. El que experimentava i aprenia ho ha compartit amb adults i infants en un estudi amb Pep Admetlla durant més de tres dècades.
També ha transitat entre molts estils. Tanmateix, les seves obres parlen un llenguatge i busquen un equilibri que en fa sempre reconeixible l’autoria. Sovint s’hi combinen abstracció i figuració, tot creant unes realitats mig oníriques mig mecàniques, estàtiques només en aparença: uns motius molt escaients en els temps que corren, on la modernitat incorpora nous automatismes que semblen utòpics i poden resultar distòpics.
Nocturn – diürn és un cant a la dualitat, amb matisos. Nocturn, “opus nigrum”, és testimoni d’un canvi ocasional de llenguatge d’Amagat (2022-23), explorant un color negre que admira, del qual ha volgut copsar les subtilitats. El seu vitalisme l’ha empès a buscar contrastos, tot rescatant colors poc obvis, rarament primaris. Malgrat la negror imperant, el resultat transmet quietud i serenor.
Diürn (2026) és una celebració més directa de la vida, no sense cautela o mesura. Figures anònimes evolucionen en l’espai en un moviment continu, amb les seves complexitats, interconnexions i superposicions. S’hi exalta un dinamisme contingut, en la línia del temps, que passa inexorable.
Nocturn – Diürn conversa amb obra de dos artistes estimats de Mosaic Art. D’una banda, Joan Mateu, coincidint amb la seva flamant exposició a Les Bernardes de Salt, on s’abracen terra i mar –una altra falsa dualitat. D’altra banda, Jordi Martoranno, amb composicions geomètriques delicadíssimes excepcionalment en petit format, on dialoguen el rigor i la passió.
